L'autora

Francisca Julián Querol, Paquita, va nàixer a Cinctorres el 1945 —ella mateixa ho conta a La quinta del 66, quan es van retrobar els dotze que quedaven dels dinou xiquets nascuts aquell any al poble. Son pare, Tadeo Julián, era del Mas de Julian, a la Dena dels Llivis del terme de Morella, i ferrer de Cinctorres; sa mare, Encarna, «de Franxo». Al poble ningú es diu només pel cognom, i ella ho explica millor que ningú a Las palabras: tothom la coneix com a Paquita de Tadeo.

De Cinctorres se’n va anar a Castelló, la ciutat on viu. Allí va treballar trenta-cinc anys de cansaladera al mercat de Sant Antoni, amb el seu marit Juan Padilla, fins que el mercat va complir cinquanta anys i ella va decidir anar als arxius a escriure’n la història.

Estudiant als seixanta

Als seixanta va decidir aprendre a fer servir l’ordinador, i es va matricular a la Universitat per a Majors de la Universitat Jaume I. D’allí van eixir els seus dos treballs d’investigació, que són els dos primers projectes d’esta pàgina: el del primer cicle, sobre la vida als masos de Morella, publicat per la Universitat el 2006 i revisat per ella el 2016; i el del segon cicle, l’estudi del paviment ceràmic de la casa Santjoans de Cinctorres, defensat el maig de 2010 i publicat per la Diputació de Castelló el 2012.

El camp i el blog

Entre 2014 i 2016 va recórrer amb el seu germà Tadeo Julián la rambla de Celumbres, identificant i descrivint el que hi trobaven mentres ell fotografiava: d’aquell treball de camp n’ha eixit una guia de biodiversitat de vint-i-tres capítols.

Pel mig, el maig de 2010, havia obert LES MEUES COSES, el blog que ha escrit fins al 2026 i on està tota la resta: el poble, la ciutat, els llibres, les amigues, la natura i la memòria. Ella el va presentar així:

Les meues coses quiere decir MIS COSAS. Escribo en castellano y en mi lengua materna el valenciano, me gusta todo lo que despierta mi curiosidad. Este vicio los años no lo curan.

El que quedava a l’ordinador

Al marge de tot això, al seu ordinador quedaven molts més textos que no n’havien eixit mai: les memòries, un llarg treball sobre l’agricultura i els costums del món rural, relats i poemes, els treballs dels cursos de la Universitat per a Majors, escrits sobre Cinctorres i sobre Castelló, i les entrades de Listo, el seu gos, tal com les va polir per a fer-ne un llibre. S’han llegit un a un i es publiquen tal com ella els va escriure, sense corregir-los, en el cinqué projecte d’esta pàgina.

I no ha parat: continua escrivint, a un ritme més pausat que abans. El que és nou va arribant al blog i als escrits inèdits, i les xifres d’esta pàgina s’actualitzen quan arriba.